Registrat al Diari de Badalona

Una dècada fent xarxa entre entitats

Javier Torres - 30/07/2014

El Fòrum de les Cultures de Barcelona va suposar grans canvis en el seu entorn, i no només a nivell urbanístic, també va desembocar en l’aparició i constitució d’entitats o institucions que encara perduren. A Sant Adrià, l’esdeveniment va ser la llavor que va donar vida a Unesco Sant Adrià, un dels clubs socio-culturals més actius de la ciutat i que enguany celebra el seu 10è aniversari.
 
El concepte UNESCO pot portar a algunes persones a una petita confusió. Com a tal, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization) és un òrgan impulsat per les Nacions Unides que funciona amb diner públic i els treballadors del qual exerceixen càrrec de funcionariat. S’ha de diferenciar, doncs, el nucli de la UNESCO amb les seves filials repartides arreu del món, conegudes com associacions o clubs Unesco. Tot i la seva tasca a nivell global, la institució trobava a faltar un treball més proper a la població, més localitzat i amb un tracte adequat a les realitats de cada indret. Va ser a partir d’aquí quan van començar a sorgir les entitats locals de la Unesco, associacions no governamentals i sense ànim de lucre que treballen al territori a través dels principis de l’organisme.
 
A Sant Adrià, en concret, un grup de persones que ja havia participat anteriorment de temes d’activisme local entenia que el municipi tenia certes mancances culturals i calia promoure iniciatives noves. Dins d’aquest petit col·lectiu hi havia alguns homes i dones ja vinculats a Unesco Barcelona i es van plantejar obrir un club adrianenc. Es van informar, van fer les gestions oportunes i van rebre el suport de la secció barcelonina i de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco (FCACU), així com de l’Ajuntament, que va valorar molt positivament la idea.
 
“Al principi érem quatre gats i guardàvem els trastos sota el llit”. Conxita Rocabayera és la presidenta de l’associació des de 2004. Després d’uns anys d’evolució, el club està integrat per una cinquantena de socis, sense comptar col·laboradors i simpatitzants, i té la seva pròpia seu en un local municipal (a l’avinguda de les Corts Catalanes) que comparteix amb una altra entitat. Si fa no fa, el volum de l’entitat es manté en el mateix nivell des de fa molt; de fet, explica la presidenta, la junta és la mateixa des del dia de la seva constitució: “Em posat els nostres càrrecs a disposició del club i animem a que qui vulgui es presenti, però l’assemblea sempre ens ratifica”. “Tampoc ens obsessionem en captar socis”, tot i que els associats són l’única font d’ingressos. Cadascun dels membres aporta una quantitat anual que oscil·la entre els 15 i els 35 euros. “També cau alguna ajuda de la Diputació, destinada a l’aula d’alfabetització, però les subvencions s’han convertit en quelcom inexistent d’uns anys ençà”.
 
És aquesta la “joia de la corona”, segons la defineix la pròpia Rocabayera: l’aula d’alfabetització, una de les iniciatives, que Unesco duu a terme en col·laboració amb Cáritas a les aules de la Parròquia de Sant Adrià, que millor funciona des que es va posar en marxa i la que més s’ha solidificat. Es tracta de classes d’introducció al català i al castellà per a nouvinguts, que compten amb professors i professores voluntàries i una mediadora de parla àrab. No és, ni molt menys, l’únic projecte d’Unesco a la ciutat. El ventall d’activitats de l’associació és molt ampli i contempla des de visites guiades per la ciutat i per Catalunya, excursions, fins a sopars i vetllades literàries o musicals, passant per la participació en diferents festes culturals, exposicions fotogràfiques o dates importants com ara Sant Jordi. Tot plegat, pràcticament sempre, a través d’una fòrmula de col·laboració amb altres associacions de la ciutat que ha resultat cabdal en els darrers anys. “La col·laboració entre entitats té més èxit”.
 
Unesco ja ha organitzat diferents esdeveniments enguany per commemorar l’efemèride dels 10 anys de vida a Sant Adrià. Tot i així, encara queden alguns plats forts, com ara una exposició fotogràfica dels drets humans a l’octubre, o acollir la trobada de la FCACU al novembre, una cita que portarà a la ciutat la vintena de clubs que hi ha repartits arreu de Catalunya. “Ens hem consolidat molt en aquests 10 anys, ja som una marca a la ciutat. Tot i que tenim contacte i amistat amb moltes entitats ens agradaria arribar més lluny i, per exemple, traspassar més sovint el riu, però els nostres recursos i disponibilitat són limitats. Els que hi som ho fem bé”. El balanç de Conxita Rocabayera sobre els 10 anys d’Unesco són positius. No obstant, no amaga l’incertesa que, tant a ella com a la junta, els hi produeix el futur: “Costa molt trobar el relleu generacional. No som una entitat de gent jove. Nosaltres ja ens anem fent grans i el relleu és una incògnita, però de moment continuarem aquí perquè és una etapa molt activa a Catalunya. No és moment de deixar-ho”.

Afegeix el teu comentari