Registrat al Diari de Badalona

Pestanyes primàries

Rajoy apuja l'IVA, redueix la prestació per atur i suprimeix una paga als funcionaris. Què n'opines?

Comentaris

 
Catalunya terra d’acollida
 
 
Que estem passant uns temps difícils no ho dubta ningú. Que els pobres seran cada cop més pobres, que el rics seran pocs, però cada cop més rics, i que desapareixerà la classe mitjana tots ho sabem.
 
Ara els nostres fills, que hem educat en l’honestedat, viuran d’allò que van poder estalviar ,amb molt d’esforç, els seus pares i els seus avis. I quan s’esgoti el patrimoni familiar, els nostres nets esdevindran  pobres, ja que no existirà la classe mitjana.
 
A ric sols es pot arribar amb un cop de sort o prenent, diguem-ne que a l’engròs, allò que no és teu. Recordem noms com Millet, Zaplana, Roldan, Camps, Montull i tants altres. Aquests que ens han robat a l’engròs, són d’aquí i els seus hereus formaren part per sempre més de la classe privilegiada.  Però això no sembla preocupar-nos en excés. Ara,  la nostra més gran preocupació, a banda de l’atur, és barallar-nos entre nosaltres per aconseguir alguna de les migradesses que ens ofereix l’administració: beques, pirmis,  atur...
Tothom creu, i alguns partits polítics així ho diuen, tot i no poder-ho demostrar amb xifres, que els més beneficiats són els immigrants, nouvinguts, estrangers de tota mena, etc. Tots ells han vingut a casa nostre per poder menjar i pujar els seus fills, donant-los uns estudis perquè el dia de demà no passin les penúries que ells han hagut de passar, de la mateixa forma que anys enrera van venir a Barcelona molts immigrants d’altres llocs d’Espanya i de Catalunya. Dins d’aquestes masses de persones, evidentment sempre hi ha aprofitats, però no tots els aprofitats provenen de fora com hem vist abans.
 
No és veritat que la majoria d’ajuts siguin adjudicats als nouvinguts sols pel fet de ser-ho, sinó als més necessitats segons les normatives establertes. També és cert que aquestes normes no sempre són perfectes i algú que altre pot aprofitar-se’n. Sense anar més lluny en els anys vuitanta, com a conseqüència de la crisi del petroli, recordo algunes persones que tenien treballs lliures, que guanyaven molt i no pagaven cap impost però cobraven beques i ajuts, mentre que familiars neus amb un atur de 500 pessetes al mes i dos fills en edat escolar, no els hi corresponia cap beca perquè, segons l’administració, amb aquestes 500 pessetes tenien suficient per viure.
Denunciem les injustícies. Tots estem d’acord en fer-ho. Però les injustícies de debò no tenen color de pell, ni diferencia religiosa. Les injustícies van de dalt a baix, no en horitzontal. Si les persones que van arribar a Catalunya el segle XX van col·laborar a fer una societat més lliure i més rica, les persones que ara arriben són necessàries ja que, amb les seves contribucions, col·laboren amb el manteniment dels serveis bàsics dels quals tots en gaudim.
 
Elvira Rovira

+1
-47
-1

Pàgines

Afegeix el teu comentari