Registrat al Diari de Badalona

El lloguer es va encarir un 19% a Sant Adrià entre 2013 i 2017

26/04/2018 - Jordi Ribalaygue
Bloc de pisos a La Catalana.

Sant Adrià no s’escapa de l’encariment generalitzat a l’àrea metropolitana dels lloguers d’habitatges. Encara que sense assolir els màxims de Barcelona, la bombolla dels preus també colla els carrers adrianencs, amb preus cada cop més elevats a una població amb una de les rendes per càpita més pobres de l’entorn barceloní, estimada de mitjana en una mica menys de 20.000 euros anuals, segons les últimes dades disponibles d’Hisenda, de 2015.
 
“Un  pis de 70 o 80 metres quadrats al centre de Sant Adrià pot arribar als 900 euros al mes”, calcula Xavier González, responsable immobiliari d’ASA Habitatges. “Fa tres o quatre anys, el mateix pis costaria uns 650 o 700 euros, que ja eren preus en què el client s’ho pensava molt abans d’acceptar-los”, afegeix el membre de l’agència, on acumulen llista d’espera dels qui cerquen llar: “Abans, per ensenyar un pis de lloguer, programàvem una visita cada dos o tres dies. Ara, en podem fer sis en una tarda. Si tenim dos pisos, no duren una setmana. És gairebé una rifa”.
 
Professionals i experts coincideixen en el diagnòstic: els elevats preus que es demanen a la capital catalana han provocat un èxode de barcelonins a la recerca d’habitatge a la perifèria, mancada de prou oferta. “Amb sous precaris, la gent no té capacitat per assumir lloguers més alts i intenta sortir de Barcelona buscant millors preus, i per això pugen”, confirma l’analista immobiliari Jordi Llovera.
 
La conseqüència de l’escassa dotació de domicilis per atendre l’allau de peticions és l’increment de preus, que a Sant Adrià van sumar una pujada del 18,77% entre 2013 i 2017, segons dades de la Generalitat. D’acord amb les mateixes estadístiques, el cost de promig al mes per arrendar un pis a la ciutat es va situar en 654,08 euros l’any passat, quan la renda es taxava cinc anys enrere en 550,68 euros, una quimera pràcticament introbable avui a la primera corona de Barcelona. Entre 2016 i 2017, la quota mitjana de lloguer a Sant Adrià va crèixer un 11,15%, a un ritme superior que a la capital, on es va tancar l’any amb un augment del 9,48% i acariciant els 900 euros com a renda mitjana al conjunt de la ciutat.
 
Llovera creu que la crescuda no tocarà sostre a l’àrea metropolitana fins d’aquí dos o tres anys. El gerent de la Cambra de la Propieta Urbana, Òscar Gorgues, afegeix que la tendència apunta a què l’encariment s’ha ralentitzat a Barcelona però, en canvi, “és probable que la pressió sobre els preus s’hagi traslladat a l’àrea metropolitana”.
 

"La diferència ja no és tanta amb Barcelona"
“Com els lloguers s’han posat impossibles a Barcelona, molts joves venen cap aquí. Busquen millors preus però la diferència ja no és tanta amb Barcelona”, diu González a la seva agència. Al carrer de la Torrassa, un pis de 90 metres quadrats, tres habitacions i sense ascensor s’ofereix per 900 euros al mes; un estudi de 35 metres a l’avinguda Catalunya val 700 euros, i al carrer Lleida, es demanen 720 euros per una llar de 53 metres. Els lloguers més alts, però, són als blocs nous de La Catalana (amb rendes de 1.000 euros o més) i, sobretot, a la nova Mina, on s’enfilen a partir de 1.100 euros i fins a 1.800 per un apartament moblat de 100 metres i piscina comunitària.
 
Sant Adrià es posiciona amb uns preus de mitjana superiors a les poblacions veïnes de Badalona (638,24 euros) i Santa Coloma de Gramenet (529,14 euros). González no ho veu estrany: “Fins a Badalona hi ha tres o quatre parades més de metro, i Sant Adrià és la primera estació venint des de Barcelona. Influeix la proximitat, la tranquilitat, estar davant del mar... i l’efecte mirall amb els preus de Barcelona”.
 
"El problema de les pujades és un problema metropolità", afirma la directora tècnica de l'Observatori de l'Habitatge, Anna Vergés, «l'oferta no està responent a les necessitats de la demanda a Barcelona ni a l'àrea metropolitana». La urbanista assenyala que qui busca un lloguer pot assumir «entre 600 i 800 euros a Barcelona mentre que l'oferta es dispara a 1.000 euros, i a l'àrea metropolitana es dispara a partir de 800 o 900 euros». Confia en què, «si no ho ha fet ja», les rendes facin cim en breu a la capital i la seva perifèria: «No poden tenir un creixement il·limitat. Hi ha d'haver una baixada perquè no hi ha oferta per a tanta demanda i veiem una tendència a què els contractes de lloguer es redueixin».
 
L'Observatori diagnostica que una mica més del 40% dels habitants de Barcelona i la seva rodalia perden prop de la meitat dels ingressos en les despeses de la llar. A més, Vergés recorda que el parc públic d'habitatge és escàs: a Catalunya representa el 2% dels domicilis existents, quan l'objectiu és que creixi fins al 15%.

Afegeix el teu comentari