Registrat al Diari de Badalona

Del sofà a l'estratosfera

Javier Torres - 16/09/2014

Enlairar un globus d’heli amb una capsa de poliestirè expandit que contingui càmeres de vídeo fins a una altitud de més de 30 km, pràcticament l’estratosfera; captar imatges de la Terra durant tota l’ascensió i tornar a la superfície terrestre gràcies a un paracaigudes incorporat; tot plegat, un viatge amb un sol tripulant ‘espacial’: un ninot de Playmobil. A primera vista, podria semblar una iniciativa senzilla d’alguna agència meteorològica, el projecte d’un grup d’alumnes universitaris o, fins i tot, del treball de recerca d’un alumne que tot just finalitza el Batxillerat. Res més lluny de la realitat. I és que, el cas que ens ocupa, és el de dos joves adrianencs, el Martí i l’Adrià, de 14 i 13 anys respectivament, que fa unes setmanes van iniciar aquest projecte, anomenat ‘Un cop d’ull a la terra’, d’un globus sonda per decisió pròpia i pura afició.
 
“Al principi tothom ens mira d’una forma una mica estranya quan expliquem la idea. Els nostres pares diuen que estem bojos i que és molt difícil, però òbviament ens donen suport”. Sens dubte es tract d’un ‘entreteniment’ d’allò més inusual per a dos nanos que aquest setembre començaran a cursar 3r d’ESO i que, a més, ha sorgit d’ells mateixos. “Això se’ns va acudir en vacances. És una motivació personal, una manera de no estar tombat al sofà o jugant a la Play. Les nostres escoles no sabran res fins que hi tornem d’aquí a uns dies”.
 
Curiositat espacial i reivindicació educativa
 
La primera pregunta és obligatoria: per què? Segons expliquen el Martí i l’Adrià, es tracta d’una idea que els hi va inspirar el llançament del paracaigudista Felix Baumgartner, que va saltar en caiguda lliure des de quasi 40 km d’altitud el passat 2012. No s’anoten el mèrit al ‘pionerisme’; en tot moment expliquen que ja s’han dut a terme projectes semblants a Catalunya en els darrers dos anys. De fet, part de la informació base per començar a tirar endavant la iniciativa l’han agafada d’altres treballs que ja han resultat exitosos. “La càpsula sí l’estem dissenyant nosaltres, però ens hem basat en iniciatives anteriors per minimitzar les possibilitats d’error”. El projecte, d’altra banda, té un altre important motiu. Els dos adrianencs volen utilitzar l’enlairament com a forma per reivindicar una educació pública de qualitat, gratuïta i sense retallades. “L’ensenyament ha patit molt darrerament i creiem que aquesta és una forma original de protesta”.
 
Finançament, un repte essencial
 
No els hi falta valor, voluntat o ambició, pero sí recursos. Una ‘missió’ com aquesta requereix de materials molt cars, com ara el globus meteorològic, l’heli per inflar-lo, el poliestirè, una cúpula de metacrilat, les càmeres i el paracaigudes, entre d’altres elements. El pressupost inicial oscil·la entre 500 i 600 euros. “La gent pensa que és poc, però pretenem desenvolupar un mecanisme senzill”. Per aconseguir els recursos, l’Adrià i el Martí estan oberts a la implicació d’amics i família –compten amb alguns companys interessats en col·laborar- donatius particulars, patrocinadors –ja en tenen un- i preparan actes per recaptar diners. El passat juliol, per exemple, van col·locar una paradeta al centre de la ciutat amb informació i venda d’objectes i dolços. “En total, amb les ajudes de la família i el que hem recaptat, portem uns 70 euros”.
 
Ara, amb l’inici de setembre i del curs escolar, esperen poder fer més difusió, a través, per exemple, de les seves escoles. El Martí és alumne de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán i creu que una bona manera de fer-ho seria duent a terme una presentació oficial a l’escola. “Ho ha de saber molta gent per rebre el major suport possible. Segur que els professors de Física o Tecnología ens podran donar un cop de mà”. L’altra front important que tenen l’esperança d’explotar és el de l’Ajuntament. Tenen clar que tenir el suport de l’administració local, com a mínim per a la difusió, seria “un gran punt a favor”.
 
Projecte a un any vista
 
El viatge tot just acaba de començar i encara queda molt per recórrer. Tenen clar que tot dependrà del nivell i ritme de recaptació. No podran fer-se amb els materials adients fins que no comptin amb els recursos necessaris. Un cop superat aquest escull, començarà el procés de construcció i la fase de proves. L’enlairament no dependrà només de les seves capacitats, sinó també dels passos legals. “Hem de parlar amb AENA i demanar els permisos que calguin. A més, per a la documentació oficial necessitem la signatura dels pares, i això dificulta una miqueta tot plegat”. Si la idea acaba arribant a bon port, l’Adrià i el Martí es faran amb unes imatges amb les que editaran un DVD que també servirà per agrair la col·laboració de tothom. A banda, i entre bromes, esperen poder-ne treure algun rèdit acadèmic: “Pot ser podem pujar algun punt la nota del cole, ara que comencem Física...”.
 
Podeu seguir l’evolució del projecte a uncopdullalaterra.blogspot.com.es.
 
http://uncopdullalaterra.blogspot.com.es/

Afegeix el teu comentari