Registrat al Diari de Badalona

De la transformació de la dècada dels anys 50 a la modernització del segle XXI (1928 - 2019)

Manel Expósito - 01/03/2019
Foto: Arxiu Municipal
El Mercat Municipal a Sant Adrià bufa 90 espelmes

El 31 d’agost de 1928, Martin Vidal Pedrol va fer història al Mercat Municipal de Sant Adrià aconseguint la llicència de la primera parada atorgada a la recent instal·lació adrianenca. Va ser un local de volateria, i suposà l’inici del que avui dia és el Mercat. Res a veure amb la moderna nau actual, però sí en la mateixa ubicació.

A principis del segle XX, Sant Adrià era una localitat que amb prou feines arribava als 600 habitants i un Mercat Municipal com el que es va inaugurar l’any 1928, durant la Festa Major de la ciutat que avui dia coneixem, era ideal pels adrianencs i adrianenques de l’època.

Al voltant del mercat s’ubicaven la resta de parades que no tenien espai a l’interior, com la fruita, la pagesia i els comerciants que es desplaçaven de diversos punts del Maresme i de Barcelona a vendre els seus productes, així com la venda ambulant. Entre tots, estem parlant de més de 130 parades a finals de la dècada dels anys 20. 

Durant els inicis, els preus màxims de venda estaven estipulats en cada una de les diverses categories d’aliments i s’actualitzaven setmana rere setmana, segons si els productes eren de temporada. Era una economia planificada.

El 1936, tot just abans d’iniciar-se la Guerra Civil, Sant Adrià de Besòs ja tenia empadronats més de 8.000 habitants i això es tradueix en la necessitat d’augmentar el mercat.

Els comerciants ubicats a l’exterior van ser els primers a alçar la veu i fer una instància a l’Ajuntament perquè s’ubiqués una coberta que els protegís de les pluges i no els fes perdre molts dies de venda. Aquesta lluita durant pràcticament una dècada no va tenir resposta fins a l’any 1952, quan es va produir la primera de les tres grans remodelacions. La comissió d’obres de l’Ajuntament va començar a moure fitxa i es va establir el plec de condicions juntament amb un pressupost de 221.876,64 pessetes per efectuar-se la coberta adossada a la instal·lació. El contractista Don Juan Albós Martínez va guanyar la subhasta després d’oferir la proposta més baixa: 183.278 pessetes. Però, no sempre l’oferta més baixa és la millor, ja que en aquest cas, l’Ajuntament es va trobar amb una doble problemàtica. El contractista va exigir una despesa extra al consistori de 38.938 pessetes, la qual va ser denegada. D’altra banda, l’Ajuntament també va haver de fer front a un desemborsament de diners, a causa de les goteres produïdes per la manca de professionalitat de l’obra. En resum, una primera remodelació executada d’aquella manera.

Tres anys més tard, el 1956, es va començar a estudiar la segona gran remodelació del Mercat Municipal. Aleshores, Sant Adrià ja s’aproximava als 15.000 habitants i era necessària una ampliació important d’un dels eixos i motors principals de la ciutat on convivia el poble. L’Ajuntament va començar a executar la memòria d’una futura nau annexa al mercat per descongestionar l’existent, establint unes normes constructives i fixant els dos mesos de termini màxim d’obres. La futura ampliació del mercat es traduiria en un augment de 39 parades, on es va donar el vistiplau a una paradeta de diaris i revistes, és a dir, un quiosc. En aquesta ocasió, el contractista va ser Alfredo Vila Olivet i un pressupost de 580.508 pessetes, deixant molt clar el consistori que en cap cas s’acceptarien instàncies reclamants despeses extres. El 12 de juliol de 1956 va finalitzar l’edificació i es va posar fi a la segona gran obra del mercat. 

Des d’aleshores, ja no es van produir més alteracions de similar magnitud durant quasi mig segle. La tercera, i darrera modificació, ja no es va començar a gestar fins a l’any 2010, quan es va iniciar la planificació d’enderroc total del mercat i trasllat dels paradistes fins a la construcció d’una nau més moderna i del segle XXI.

Durant quasi un lustre, els comerciants van desenvolupar el seu dia a dia en una instal·lació provisional ubicada al costat de l’escola Pompeu Fabra, i no va ser fins a l’any 2016 quan van tornar a la seva llar original.

 

Un mercat revolucionari

El nou i actual edifici és una composició confortable i funcional. Pel que fa al disseny es tracta d’una construcció molt permeable, amb tota una façana de vidre de més de 4 m que permet visualitzar el seu interior i s’estructura en quatre plantes: la planta -2 amb 88 places d’aparcament per als clients; la planta –1 espai logístic (400 m2 de magatzem, cambres frigorífiques, deixalleria, moll de càrrega i descàrrega, vestidors, lavabos...); a la planta baixa s’ubiquen més d’una trentena parades d’alimentació amb un ventall de productes de qualitat i 9 accessos des del carrer (3 per façana) i dos accessos més des de l’aparcament; a la planta primera estarà ubicat el supermercat.

A la coberta es van instal·lar plaques fotovoltaiques que subministren aigua calenta a les parades i un sistema de fred comú que suposa un estalvi energètic important respecte a altres solucions. A més a més les claraboies del sostre compten amb vidres basculants que regulen la temperatura de l’edifici.

A més a més, l’exterior de l’entrada principal del mercat ha recuperat la plaça dels seus orígens, on se celebraven activitats i es congregaven els ciutadans, tal com succeïx 90 anys després de la seva primera inauguració.

Afegeix el teu comentari