Registrat al Diari de Badalona

Brenda Pérez: “M’agrada sentir-me a prop de l’àrea”

Bernat López
Dani Limones espera molt de Brenda I Foto: Bernat López.
"La gent ja començava a no apostar per nosaltres, però sabem que podem estar dins de les vuit primeres perfectament".
"Ara sabem que si ens marquen un gol no passa res. Hem perdut la por a pressionar".
"Durant aquest any he après a jugar sempre amb defensores al damunt, i això m’ha ajudat a millorar bastant".
"Durant la mala ratxa, en els entrenaments hi havia molts silencis. Teníem molta por que el club fes fora a Dani Limones".
"M'agradava jugar al mig, però a vegades em veia massa lluny de la porteria. Si volia arribar a l'àrea ho feia cansada".

10/03/2014 – Brenda fa balanç de la seva temporada al Sant Gabriel i explica com ha superat l’equip una mala ratxa de més de quatre mesos sense guanyar.
 
Diumenge passat, l’Oviedo Moderno va sortir escaldat en la seva visita al Ruiz Casado (3-0). Per entendre aquest resultat cal aturar-se en la figura de Brenda Pérez, autora d’un dels gols i de l’assistència que va servir a Patxi Gudiel per sentenciar el partit.
 
Amb quatre dianes aquesta temporada, Brenda és la segona màxima realitzadora de l’equip empatada amb Raquel Pinel. La migcampista adrianenca s’ha adaptat molt bé a la posició d’extrem esquerre, una demarcació que ja coneixia de la seva etapa a l’Espanyol.
 
El Sant Gabriel torna a gaudir del futbol, després de guanyar els últims tres partits i Brenda reconeix que l’equip tenia moltes ganes de viure aquesta situació.
 
Com està la plantilla després de guanyar a l’Oviedo?
 
Ja era hora de començar a anar pel bon camí. Guanyar a l’Espanyol ens va donar un plus de confiança. Durant la mala ratxa que vam passar no ens sortia gairebé res del que fèiem en els entrenaments durant els partits.
 
Sent un equip tan nou i amb jugadores molt joves, doncs la mala ratxa ens va afectar bastant. La gent ja començava a no apostar per nosaltres, però sabem que podem estar dins de les vuit primeres perfectament. Contra l’Espanyol vam lluitar moltíssim, contra el Rayo vam saber plantejar bé el partit i diumenge contra l’Oviedo vam sortir al camp dient: aquí estem nosaltres.
 
Què ha canviat dins del grup?
 
Ara tornem a sortir a jugar confiades. Sabem que si ens marquen un gol no passa res, perquè confiem en les nostres habilitats. Abans no era així. Crec que hem perdut la por a pressionar.
 
També gaudim molt més amb la pilota. Som un equip que necessitem tocar per fer mal, no podem jugar amb pilotes llargues. Si mentalment no estàs bé, no et surt res i això és el que ens passava.
 
L’Oviedo et va posar a dues o tres jugadores a sobre, i ni així et van poder aturar…
 
En tots els partits m’espero tenir a algú a sobre sempre. Durant aquest any he après a jugar sempre amb defensores al damunt, i això m’ha ajudat a millorar bastant. L’avantatge d’haver jugat tants anys a futbol sala és que em surt automàtic això de portar la pilota enganxada al peu. Ho faig per inèrcia.
 
El de diumenge va ser el teu millor partit?
 
Tampoc crec que el partit contra l’Oviedo hagi estat el meu millor partit de la temporada. Si el grup no està bé, jo no puc estar bé. Per tant, depèn de totes.
 
El patiment que ha viscut la plantilla del Sant Gabriel ha estat intens?
 
Durant els mesos que vam estar sense guanyar ho vam passar molt malament. Durant els entrenaments hi havia molts silencis i ens feia ràbia estar així, perquè tant les jugadores com el cos tècnic estàvem fent una feina seriosa.
 
Inclús vam acabar plorant després del partit contra el Granada. Vèiem que no sortíem de la zona baixa i teníem molta por que el club fes fora a Dani Limones. Patíem per ell perquè sabem que ho està fent bé.  
 
Ara el teu rol dins de l’equip ha canviat i jugues en una posició més ofensiva. Com t’hi trobes?
 
On més m’agrada jugar és de mitja punta. A principis de la lliga jugava al mig del camp, i després de la lesió de Carla, doncs vaig fer una prova d’extrem esquerre i em vaig sentir bé. Ja havia jugat dos anys en aquesta posició a l’Espanyol.
 
La veritat és que sempre parlàvem amb el Dani sobre la meva posició. Jo li deia que jugar al mig m’agradava, però que a vegades em veia massa lluny de la porteria i que si volia arribar a l’àrea ho feia cansada. En alguns partits sentia que estava més temps atacant que defensant. M’agrada sentir-me a prop de l’àrea.
 
Com veus el pròxim partit de lliga a Saragossa?
 
Crec que el partit contra el Transportes a casa va ser un dels pitjors que hem fet fins ara. Vam jugar lentes, sense moure bé la pilota i podríem haver perdut perfectament. Per sort vam empatar a l’últim minut i si ara guanyem farem bo aquell punt. No crec que sigui fàcil, perquè les rivals s’estan jugant molt.  

Afegeix el teu comentari